Des del 2018, entre sis i vuit persones usuàries de la demarcació de Girona participen en sortides que organitza Cristina Borràs, fundadora i directora de Nordic Walking Girona, amb l’objectiu de fer esport i fomentar la socialització.
Com a instructora i formadora de marxa nòrdica, la Cristina Borràs està acreditada per diverses entitats (Federació Espanyola de Marxa Nòrdica, World Original Nordic Walking Federation, entre d’altres), Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física, màster en Direcció d’Organitzacions i Instal·lacions Esportives, i autora del llibre “Marxa nòrdica, manual pràctic” (Cossetània Edicions, 2019).
Apassionada per l’esport i per la naturalesa, divulgadora i defensora dels beneficis que aporta la marxa nòrdica a la salut de les persones que la practiquen, treballa per tal de donar a conèixer aquest esport, i fer-lo accessible a tothom.
Què és Nordic Walking Girona?
Cristina Borràs: Nordic Walking Girona va néixer el setembre del 2012 amb la finalitat d’apropar un estil de vida saludable a la nostra població. La marxa nòrdica és més que caminar amb dos bastons. El que fem amb els bastons és impulsar-nos. D’aquesta manera activem tota la part alta del cos i incrementem els beneficis d’aquest caminar. L’estona que estem caminant és molt més eficient que si caminem sense bastons, i els beneficis a nivell de salut es multipliquen. El nostre objectiu és gaudir de l’esport des d’una vessant saludable, en un entorn privilegiat, a l’aire lliure.
Quins serien els majors beneficis que aporta la marxa nòrdica a les persones que la practiquen?
CB: L’OMS quan ens parla de salut sempre parla d’una salut integral: salut física, mental i emocional. Sempre treballem sobre aquests tres eixos per la salut integral i el benestar. La idea és: jo faig marxa nòrdica i em sento bé. Amb les persones amb discapacitat intel·lectual, la marxa nòrdica ens permet treballar la relació social alhora que fem activitat física. En la seva pràctica, adaptem tota la tècnica de la marxa nòrdica anant a buscar els elements bàsics o els elements clau.
Quantes sortides feu a l’any amb La Tutela?
CB: Amb La Tutela vam començar fent quatre sessions al trimestre, durant la tardor i la primavera. Però aquest any ja hem iniciat des del gener, cada quinze dies, fins a finals de maig. A poc a poc ho hem anat allargant, a mesura que les persones usuàries també ho han anat demanant. Si se’ls ha d’explicar algun aspecte teòric ho expliquem dins la pròpia pràctica. L’activitat dura un horeta i mitja i la realitzem en dos grups, un a Fontajau i l’altre a Sant Feliu de Guíxols. En total, hi participen entre 6 i 8 persones.
Com s’han de preparar els i les excursionistes de La Tutela de cara a les sortides?
CB: A nivell tècnic sobretot cal tenir clar que els bastons no els fem servir per recolzar-nos, sinó per impulsar-nos. Primer graduem el bastó a la nostra alçada. Els bastons de marxa nòrdica tenen com uns guants que es diuen dragonera. Aquestes dragoneres tenen un botonet que es pot desenganxar del bastó per quan hem de beure aigua, ens hem de treure roba o si fem algun joc. Una vegada s’han equipat, fem una miqueta d’escalfament amb exercicis de coordinació estàtics, per després començar la caminada, i ja durant la caminada anem proposant altres dinàmiques i altres jocs.
A nivell tècnic, els ensenyem com han de col·locar el cos buscant sempre el bon caminar, perquè la tendència és la de deixar-se caure. Sempre busquem el bon caminar i la coordinació amb els bastons, que aprenguin a coordinar bé i a fer força amb els bastons. Després els anem ensenyant els petits detalls tècnics, a mesura que anem avançant les diferents sessions, perquè aquella estona sigui la més aprofitada possible, per tal que aquella caminada sigui la més eficient.
Abans i després de la pandèmia. Heu detectat canvis en les persones dels grups?
CB: Hem notat les dues coses: una davallada física, i per altre costat, moltes més ganes de retrobar-nos.
La pandèmia ha afectat a tothom, però a les persones amb discapacitat intel·lectual encara més perquè, pel fet de viure en centres residencials, pels protocols que havien de seguir, la majoria. han quedat molt més temps confinades o aïllades.
Es va notar, sobretot a nivell de mobilitat i del ritme que ja havien agafat i que físicament estaven més en forma, i va ser fer dues passes enrere. I per altra banda, les ganes que tenien de tornar-se a trobar amb la gent. Aquestes ganes de tornar-nos a veure les cares, amb elles era molt més exponencial.
Quan fareu la propera sortida?
CB: El dijous dia 26 de maig és l’última sortida a Sant Feliu de Guíxols, i farem una sortida conjunta amb els dos grupets.
Notícies relacionades:
La Tutela reactiva les activitats presencials de suport a l’autonomia
Estudiants d’ESO fan voluntariat a l’activitat de marxa nòrdica de Girona
