El passat 25 de novembre, La Tutela celebrà al Centre de Lectura de Reus la jornada La nova llei de suports a la capacitat: un pas més en la defensa dels drets humans. Treballadors socials, psiquiatres, fiscals, magistrats i membres de l’entitat tutelar van debatre sobre els desafiaments de la nova llei de capacitació davant un públic presencial i virtual que va valorar molt positivament la trobada. Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, va trencar el gel amb un breu discurs en què defensà el dret a ser diferents.
“La normalitat és la diversitat i, per tant, l’hem de mostrar sense por. Des de l’Ajuntament de Reus no tenim competències per dur a terme serveis especialitzats, però sí que en tenim per garantir els drets de totes les persones, tinguin la capacitat que tinguin. Per això disposem del Consell Municipal de la Discapacitat, on aglutinem tots els serveis i les entitats que acompanyen aquestes persones i des del qual coordinem i potenciem la seva feina perquè puguin garantir els drets de les persones amb discapacitat”.
Carme Guinea, presidenta del patronat de la Fundació La Tutela, va agafar el relleu de Vilella per valorar la nova llei de capacitació. “Hem d’estar contents. Avui ens trobem per parlar d’una nova llei que dona prioritat al suport i no al dèficit, la qual cosa suposa un gran pas en pro de la igualtat i l’autonomia de les persones. Fa molts anys que lluitem per la defensa dels drets humans i són petits nuclis d’institucions, de persones, de governs, de polítiques a escala mundial les que fan possible que aquests drets arribin a tothom. És un camí que es fa caminant”. Guinea també va remarcar que el nou model de suport requerirà la unió de tots els agents implicats. “En el dia a dia, les transformacions són lentes i tots els implicats hem d’anar de la mà en aquest complex procés que s’obre davant nostre”.
Una reforma basada en la revisió, la necessitat i la proporció
Elena Ventosa, fiscal coordinadora de la secció de persones amb discapacitat i persones grans de l’Audiència Provincial de Lleida des de 1991, va ser l’encarregada de presentar els aspectes claus de la reforma jurídica en matèria de capacitat. “El concepte de discapacitat ha evolucionat molt amb el temps. Però la gran modificació va arribar amb la Convenció de Nova York dels Drets de la Persona amb Discapacitat celebrada el desembre del 2006 i que forma part del dret espanyol des de 2008 i del dret català des de 2010. A partir d’aleshores, s’entén la capacitat jurídica com un dret fonamental”, declarava.
Ventosa també va apuntar que els tres eixos de la nova reforma de capacitació són la revisió, la necessitat i la proporció i que la reforma es basa en la desjudilització. “El procediment s’adequarà a les necessitats de la persona amb discapacitat, que té dret a entendre i a ser entesa. La justícia usarà un llenguatge clar i senzill i, si es precisa, es nomenarà un facilitador, un expert que faci possible que la persona amb discapacitat entengui i es faci entendre”, afegia.
Acompanyar a partir de l’observació, l’escolta i dedicant temps
La Dra. Remei Tarragó, psiquiatra i psicoterapeuta, va posar en valor que les entitats tutelars fa temps que treballen amb la mirada posada en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i especialment en la seva voluntat i preferències.
Des del punt de vista de l’ètica professional, la Dra. Tarragó va recomanar als professionals de l’acompanyament “observar, escoltar i dedicar temps, tres eines claus per dotar-se de l’empatia necessària per valorar els recursos i dificultats i també per comprendre la voluntat i preferències de la persona acompanyada”. Tarragó va afegir que és “absolutament necessari disposar d’espais d’intercanvi entre professionals on compartir experiències, aclarir dubtes i supervisar de forma objectiva les intervencions, uns espais que han de ser suficientment crítics per fer prevaldre les necessitats de la persona per sobre de les normatives”.
Com s’aborda la implantació de la llei a la pràctica
Laura Camacho, responsable de la seu de Reus de la Fundació La Tutela, va palesar el canvi de paradigma que suposà l’adhesió de l’estat espanyol a la Convenció de Nova York. “Va entrar en vigor la figura voluntària de l’assistent i les entitats tutelars vam iniciar, aleshores, un treball des de l’acompanyament en la presa de decisions tenint en compte els desitjos, les preferències i la voluntat de la persona. Vam treballar amb la confiança que noves lleis abolirien els processos d’incapacitació. L’entrada en vigor de la nova llei de capacitació el setembre d’enguany ha suposat un pas més en l’adaptació a la Convenció que, com a entitat, celebrem”.
Per potenciar aquest nou model, han posat el focus en diferents aspectes. En primer lloc, han dotat els professionals de formació continuada i han posat en primer pla la voluntat de la persona potenciant la recerca de noves formes de suport, adaptant la intervenció a les necessitats reals de les persones que acompanyen, escoltant els seus desitjos i preferències i fent-los responsables de les seves decisions. Per exemple, han implementat la realització conjunta del pressupost, de manera que la persona acompanyada escull com invertir els seus diners. També han creat comissions de treball i recerca per promoure revisions dels suports així com diversos projectes d’investigació i recerca com el de transició a la vida independent o el de millores en l’accessibilitat.
Problemes amb què s’enfronten els tribunals
El magistrat Eduard Enrech va exposar els problemes a què s’enfronten els tribunals arran de la reforma de la llei de capacitació. “Hi ha dues coses que ens han preocupat d’aquesta llei: la primera, la competència, és a dir, qui és el jutge competent de les declaracions i revisions de les constitucions d’assistències i altres mesures de suport que donem a persones amb discapacitat. Ho hem resolt atribuint-ho processalment als jutjats de família perquè tenen unes especials sensibilitats en aquest assumpte. I la segona qüestió que em preocupa és la manca de recursos. És una reforma de gran magnitud, importantíssima, i haurem de fer vestits a mesura per cadascun dels casos. Suposa un canvi de xip. Però no estem preocupats, estem ocupats intentant donar solucions al problema que tenim”, sentenciava.
Posar les cures en el centre de les polítiques socials
Cap al final de la jornada, Pepita Cabiscol, cap del servei d’atenció a les persones amb discapacitat del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, va abordar els reptes del futur en l’acompanyament de les persones amb discapacitat. “Aquesta llei hauria d’ajudar la societat a tirar endavant i a posar les cures en el centre de totes les polítiques socials. La publicació de la llei no canvia les coses d’un dia per l’altre i és un camí que cal recórrer. Jo, com a treballadora social, penso que tenim un repte i que partim d’uns dèficits que s’han de corregir”.
Entre els reptes a aconseguir va esmentar la necessitat de garantir que les persones tinguin els recursos per a un bon desenvolupament integral; que les administracions incloguin el criteri de les eleccions i les preferències en els procediments per sol·licitar recursos o serveis; la necessitat d’una flexibilització de les cultures institucionals actualment centrades prioritàriament en el dèficit, la discapacitat i la malaltia, on les persones ateses tenen poca capacitat de ser escoltades; i la proposta de què l’acompanyament i la cura siguin centrals en totes les organitzacions, proporcionant el temps, els recursos i les condicions de treball necessàries per al desenvolupament de bones pràctiques que respectin l’exercici dels drets humans.
