La Comissió de Justícia del Congrés de Diputats ha aprovat el projecte de llei pel qual es reforma la legislació civil i processal, que implica suprimir la incapacitació jurídica de les persones amb discapacitat. S’imposa, així, el canvi d’un sistema fins ara vigent en què predominava la substitució de la presa de decisions que afecten les persones amb discapacitat per un altre basat en el respecte de la seva voluntat i les seves preferències.
No es tracta, doncs, d’un simple canvi de terminologia que relegui els termes tradicionals d’”incapacitat” i “incapacitació” per altres més precisos i respectuosos, sinó d’un nou enfocament de la realitat que reconeix que les persones amb discapacitat són titulars del dret a la presa de les seves pròpies decisions.
És, per tant, una qüestió de drets humans. I és que moltes limitacions vinculades tradicionalment a la discapacitat no han procedit de les persones afectades per ella, sinó del seu entorn: barreres físiques, comunicacionals, cognitives, actitudinals i jurídiques que han retallat els seus drets i la possibilitat del seu exercici.
El text, aprovat per tots els grups a excepció de Vox, que s’ha abstingut, pretén fer un pas decisiu en l’adequació del nostre ordenament jurídic a la Convenció internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nova York (2006). En el seu article 12, el tractat internacional proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que la resta de persones en tots els aspectes de la vida. També obliga els Estats membre a adoptar les mesures pertinents per proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
S’elimina la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la rehabilitada
La institució objecte d’una regulació més detinguda és la curatela, principal mesura de suport judicial per a les persones amb discapacitat. El mateix significat de la paraula revela la seva finalitat: assistència, suport, ajuda en l’exercici de la capacitat jurídica. Per tant, en la línia d’excloure les actuacions de naturalesa representativa, la curatela serà, primordialment, de naturalesa assistencial. No obstant això, en els casos en què calgui, i només de manera excepcional, podrà atribuir-se al curador funcions representatives.
Seguint aquest mateix criteri, s’eliminen de l’àmbit de la discapacitat, no només la tutela, sinó també la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada, figures massa rígides i poc adaptades al sistema de promoció de l’autonomia de les persones adultes amb discapacitat que ara es proposa. En el nou text es recull també la figura del defensor judicial, especialment prevista per a cert tipus de situacions, com aquelles en què hi hagi conflicte d’interessos entre la figura de suport i la persona amb discapacitat.
Des del punt de vista procedimental, cal assenyalar que el procediment de provisió de suports només pot conduir a una resolució judicial que determini els actes per als quals la persona amb discapacitat requereixi el suport, però en cap cas a la declaració d’incapacitació ni, molt menys, a la privació de drets, siguin aquests personals, patrimonials o polítics. Finalment, se suprimeix la prodigalitat com a institució autònoma, atès que els supòsits previstos per ella troben encaix en les normes sobre mesures de suport aprovades amb la reforma.
